En dues epidèmies de còlera que havien afectat la ciutat de València quan era un infant, havien mort sa mare i son pare i també la segona dona de son pare. El terror que tenia a la malaltia era tal que, en esclatar una nova epidèmia el 1885, el pintor va córrer a refugiar-se a la casa de camp d’un dels seus mecenes, el banquer català Josep Jaumandreu, instal·lat en la població valenciana de Bétera. Durant els tres mesos que va durar el confinament, Pinazo va pintar quatre retrats de la família, cadascun representa una estació de l’any i són un veritable esclat de bellesa. Dels confinaments, malgrat els patiments i les pors, també n’han sorgit meravelles.
"Balleu la vostra dansa, balleu, fades de l’odi,
balleu la vostra dansa, espectres del dolor;
balleu, que el triomf és vostre; caigué tronxat un lliri,
i herald de la tempesta ve el vent devastador".
ESCUMES (1911)