Gràcies a les grans transformacions socials i econòmiques, artístiques i culturals es han produït exigències i demandes que han obligat, des dels anys huitanta del segle XX, a nombroses transformacions i ampliacions en els museus, així com ala creació d'altres nous, com els de ciència o els d'art contemporani.
Com mai abans ocorreguera es construeixen hui nous museus, s'amplien i remodelen els antics s'organitzen grans exposicions amb afluència cada vegada d'un major nombre de persones, al punt de convertir l'èxit del museu en un dels trets més imprevisibles de la cultura occidental. La vida cultural ha experimentat profundes transformacions, apareixen noves expresions artístiques, es desenvolupen noves pràctiques culturals, es liberalitza la cultura, la qual cosa va a incidiren l'aparició de nous museus i el canvi dels tradicionals, així el museu actual es distint del clàssic. Canvia la forma del museu que ha passat a ser més complex amb moltes activitats, allò que en ell s'exposa és una xicoteta part del que conserva, l'espai dedicat a exposicions és xicotet en relació als espais que es dediquen a altres usos...
Amb la incorporació de les noves tecnologies el museu se'ns presenta no solament com depositari de la memòria col·lectiva, sinó com a entitat educativa. El museu ha deixat de ser només un lloc de contemplació directa de l'obra , per a anar-se convertint en focus cultural dins del qual s'instal·len sales per al treball, l'aprenentatge, l'estudi. En aplicar-les tecnologies de la comunicació són necessàries sales de vídeo, d'audiovisuals, cinema i de reproduccions.
Els nous museus realitzats durant els anys de la dècada dels huitanta del segle XX adoptaren un enfocament més tècnic i especialitzat, es mouen en dues direccions oposades, una és en l'augment de grans complexos culturals, on sales d'exposicions constitueixen parell-tes importants i una altra on cada vegada més proliferen els xicotets museus especialitzats i monogràfics dedicats a temes de la cultura contemporània. Si el temps canvia, i el fa constantment, també ha de canviar el que es representa, que és el que la societat demanda al museu. És a partir de la dècada abans assenyalada quan es consolida la cultura postmoderna de l'oci dins de la societat, l'afluència massiva de visitants al museu implica la necessitat de multiplicar els seus serveis.
Una altra novetat dels museus contemporanis aquesta en l'ampliació de tendències que es poden contemplar, més enllà de les arts plàstiques estan també les arts decoratives, l'arquitectura, indústria, tecnologia, fotografia, així sorgeixen museus de les més diverses temàtiques.
El museu contemporani necessita modernitzar-se en el seu interior per a anar-se adaptant a les sempre canviants idees museogràfiques, de com presentar les obres o de com explicar els fenòmens del moment. El museu ha deixat de ser sol lloc de contemplació directa de l'obra d'art per a anar-se convertint en un focus cultural dins del qual s'instal·laran sales per al treball, l'aprenentatge i l'estudi.
Els grans museus nacionals tenen el seu origen en els museus públics i estatals de finals del segle XVIII, per la seua complexitat necessiten grans espais que els articulen i permeten als seus visitants orientar-se dins del edifici. Per les seues característiques tendeixen a ser museus espectacle i pensats amb criteris del passat han necessitat d’una actualització i ampliació molt complexa, puix que han de modernitzar la forma de presentar les obres, reestructurar-los espais de circulació, millorar l'accessibilitat, afegir noves sales i introduir serveis que el museu actual requerix.
El museu és hui un instrument al servei de la cultura de les masses, al seu voltant es produeixen tota una sèrie d'activitats diverses, des de les exposicions temporals als cursos especialitzats. És també un lloc de reunió per la gent, un saló al qual tenen accés les masses pel que han de comptar amb tots aquells serveis necessaris per a atendre la seua demanda, cafeteria, restaurant, botiga, condícies,llibreria, etc.
Les prestacions que actualment se sol·liciten als grans museus es poden classificar entres grups:
a) prestacions per al públic, són aquelles que deriven del confort, que requereixen grans espais d'acolliment, són aquestes molt importants.
b) Prestacions per al desenvolupament d'exposicions temporals, ha de comptar amb sales ben dotades per a això. Hui gran part de la vida delos museus es desenvolupa entorn d'aquest muntatge que permet mantindre viu el museu. El propi museu ha de ser una experiència.
c) Desenvolupament d'activitats acadèmiques que hui són demandades i que exigeixen disposar d'espais adequats per a això, biblioteca, sala de conferencies, auditoris, sales de reunions, etc.
Al museu se li concep ara com un centre actiu, d'altra banda canvien les característiques de l'obra exposada.
Dos tendències contraposades conviuen en l’actualitat:
Museus oberts i flexibles, versàtils i connectats.
La pervivència de la idea tradicional que tendeix recuperar l'estructura espacial a base dessales i galeries i potenciant l'exposició ordenada de les peces.
Des de mitjan anys del passat segle, igual que en altres països, a Espanya es ha realitzat un procés de profunda renovació i transformació dels museus i s'ha incorporat ala generació de nous museus, diferents al tradicionals, hem passat del museu acadèmic, institució cultural amb funció de guardià d'obres del passat, reservat a l'admiració de un grup selecte d'entesos al museu actiu. Mentre que els museus tradicionals estan vinculats a l'existeixen-cia de grans col·leccions d'obres d'art i objectes valuosos depositats en centres monumentals, les col·leccions dels museus actuals constitueixen la més variada gamma d'objectes possibles, en definir la seua temàtica cada museu orienta el camp per a les seues col·leccions que després s'incrementen en la mesura de les seues necessitats i possibilitats.
La societat civil fa demandes que les institucions han de respondre. Així han sorgit alguns dels espais més importants del moment com són L'Illa dels Museus de Berlín, El Barri dels Museus de Viena i el que seguint aquest model aquesta en construcció Matadero Madrid. La creació de sinèrgies entre els diversos espais museístics és molt important generant interaccions i propostes creatives compartides, conjuntes, simultànies i complementàries.