La fanzinoteca de l'IVAM avança en el seu -ardu- procés de catalogació dels milers d'exemplars donats per l'expert en còmic Álvaro Pons, una col·lecció que passa a formar part dels seus fons i que suposa la posada en marxa d'un dels projectes de divulgació més potents d'Europa en relació a aquesta mena de publicacions. Però per a completar aquesta equació fa falta un nom més: Eduardo Guillén. L'historiador de l'Art, que actualment s'està formant com a teòric del còmic, és l'encarregat de posar en ordre una col·lecció que, pel seu propi esperit, dona poques pistes d'on, quan o com naix. Tampoc sabem si té bigot. "No hi ha registres. Estem catalogant alguna cosa que té ànima underground, que es veu fora del sistema. A més, sobretot els primers, eren impresos de mala manera, fotocopiats o mecanografiats. Es tractava d'una cosa efímera, que no estava pensat per a conservar-se", explica Guillén, encarregat de liderar un silenciós però necessari treball que resultarà en un autèntic temple per als amants del format.
Actualment la fanzinoteca de l'IVAM encara l'última etapa d'un procés de catalogació que s'acosta als tres quarts del total i que apunta a una obertura en 2020, moment en el qual els exemplars estaran disponibles per a la seua consulta. Aquest és l'objectiu, però per a aconseguir la meta cal parlar del procés. La gran part dels exemplars no compten amb ISBN -codi identificador de llibres-, estan sense signar o signats amb pseudònim o no especifiquen la data de publicació. En dies de sort, només es dona un dels tres problemes. I és que el camí que s'està transitant des del museu és nou, un treball capitanejat per Guillén, qui, davant el dèficit de bases de dades -amb pocs exemples, com poguera ser Tebeosfera- a les quals recórrer, ha trobat en el contacte directe amb els autors o especialistes del mitjà la seua principal font d'informació. “És divertit perquè hi ha autors als quals li xoca molt que estiguem catalogant-los”. I així amb cadascun dels aproximadament 4.000 números donats per Pons. La fi, clar, bé mereix l'esforç. “És la primera fanzinoteca a Espanya centrada en còmic i il·lustració. Sense haver obert, només amb la donació d'Álvaro Pons ja és una de les més completes que hi ha”, recalca Guillén sobre un projecte que, certament, serà clau a l'hora de completar el mapa del fanzine, tant nacional com internacional.
"Ara hi ha gent que, amb una carrera sòlida, fa fanzines, però al principi era el mitjà de molts autors per a començar a treballar. És l'origen d'autors com Micharmut, Sento Llobell…”. I ací un alt en el camí. És Ademuz Km. 6 una de les joies de la col·lecció de l'IVAM, en tractar-se del fanzine valencià més antic de la col·lecció, datat en 1975. “Estem parlant del primer fanzine valencià de còmic, una obra que enquadra perfectament en l'esperit dels 70. Era una cosa que es feia de sotamà, cal tindre en compte que no es permetien aqueix tipus de publicacions”. Però no és l'única joia de la col·lecció, que suma també el número zero de TMEO, que després va evolucionar en revista; Nosaltres som els morts, de Max, i de l'americana Zap Comix (1968), capitanejat per Robert Crumb i considerat un dels primers de la generació underground. "Hui és fàcil trobar alguna reimpressió, però l'exemplar que tenim és original i en bon estat. Precisament una de les limitacions de l'autoedició és que les tirades són molt xicotetes. Hi ha casos en els quals tinc un fanzine d'una tirada de dotze exemplars”, explica Guillén.
Però no sols de clàssics es compon la col·lecció. Esdeveniments com el festival d'autoedició Tenderete o les Jornades del Còmic continuen nodrint els fons de la fanzinoteca amb nous exemplars i signatures que completen el mapa del fanzine, amb autors com Begoña García Allen o Roberta Vázquez. Aquesta última, de fet, signatura el més recent, Greixum davall del sofà, publicat al gener. “Va ser divertit perquè quan va veure que m'ho anava a portar per a la fanzinoteca em va ensenyar l'última pàgina, en la qual posava la data i ciutat, a poc a poc es va avançant! [riu]”. Això, que pot resultar anecdòtic, en realitat és mostra de l'evolució de com s'entén el format tant socialment com pels mateixos autors, que ara viuen en una estructura que compta amb esdeveniments, com els esmentats Tenderete o les Jornades de Còmic, i institucions que integren aquests gèneres i formats en circuits oficials.
“Tant Álvaro Pons com altres experts tenien una espinita: com pot haver sigut València bressol de còmic i no tinguérem un espai en condicions? Ara tenim Jornades del Còmic en Tapinería, Splash a Sagunt, l'Herois Còmic Amb, Tenderete, etc. Grans museus com l'IVAM, el MuVIM o el Museu de Prehistòria que han apostat per exposicions vinculades al còmic. S'ha consolidat un respecte a la cultura del còmic, ja no s'entén com una mica menor, com una cosa per a xiquets”, expressa Eduardo Guillén. “Si Maus, l'obra de Robert Crumb o de Frank Miller és per a xiquets, que baixe déu i o veja”. Amén.
L'avanç en la catalogació dels fanzines també està començant a dibuixar algunes de les línies que defineixen la col·lecció, un recorregut que, encara que posa l'accent en la creació valenciana, compta amb títols de totes les comunitats autònomes, així com de països com els Estats Units, França, República Txeca o Mèxic. Des del punt de vista del contingut, Guillén destaca el fanzine artístic i l'underground com els més representats encara que, apunta, quasi tots caben en més d'un etiqueta. “És aclaparador”, expressa Eduardo Guillén en un moment de la conversa, en el qual reflecteix la manyaga amb el qual s'enfronta a un tasca que no és poca cosa, perquè els exemplars són tan rics i interessants com a fràgils, motiu pel qual no seran objecte de préstec. Si l'obertura de la fanzinoteca es fixa en 2020, el següent passe a donar és clar: incloure més donacions en una col·lecció que ambiciona ser referent en la divulgació i conservació de fanzines. I aquestes no tardaran a arribar. “Ja hi ha llista d'espera”, afirma Guillén. La missió continua.
en l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) l'any 2020. La col·lecció de quasi 4.000 fanzines amb la qual compta actualment la biblioteca del museu serà d'accés lliure per a investigadors després del procés de catalogació que duu a terme l'expert en fanzines Eduardo Guillén Rodrigo, llicenciat en Història de l'Art i apassionat de les vinyetes.
La fanzinoteca de l'IVAM compta amb exemplars molt especials com el ‘Zap Comix’, núm. 0, de 1968, considerat un dels primers de la generació ‘underground’, o el ‘Ademuz Km. 6’, de 1975, un dels primers fanzines espanyols i el primer del qual es té constància de València, realitzat per Sento Llobell i Micharmut. La col·lecció també compta amb una gran varietat de fanzines internacionals, tant europeus com llatinoamericans i estatunidencs.
Gràcies al suport de la Fundació Divina Pastora, que aporta 6.000 euros per a finançar el projecte, el mes d'octubre s'haurà aconseguit catalogar el 75% de la col·lecció de fanzines que ha donat a l'IVAM l'expert en còmics Álvaro Pons. «La fanzinoteca avança a bon pas, malgrat les dificultats que comporta catalogar fanzines«, comenta Eduardo Guillén sobre aquestes publicacions, que naixen de la independència, la llibertat creativa i l'esperit contestatari.
Els fanzines, al llarg de la seua història, s'han caracteritzat per ser publicacions efímeres que naixien, es llegien i desapareixien. És per això que el treball documental resulta molt complicat. «No hi ha depòsits legals, falten els ISBN, a vegades tampoc es detalla la data de publicació o l'autor ha signat amb un pseudònim», explica Eduardo Guillén sobre l'ordenació de la col·lecció. L'obertura d'aquesta fanzinoteca en l'IVAM confirma l'aposta del museu pel còmic i la il·lustració i la majoria d'edat d'un gènere històricament injuriat que està vivint una autèntica edat d'or d'explosió creativa.
Imatges: IVAM – Fundació Telefònica
Exposició inèdita del dibuixant de còmic Paco Roca en l'IVAM
Ja coneixem el programa d'exposicions 2017 de l'IVAM
L'IVAM ofereix la seua entrada gratis pel seu 30é aniversari