Revistes

Cartellera Túria és un projecte cultural nascut a mitjans dels anys seixanta i impulsat per joves universitaris. Aquest grup d'intel·lectuals va buscar la forma d'intervenir culturalment en la societat valenciana, i va trobar una solució tan original com eficaç en un mitjà tradicionalment menyspreat per la "intel·liguèntsia" com és una cartellera d'espectacles.

Per aquelles dates va començar a sentir-se la influència d'editorials de nou tipus com Edicions 62 i Península, Aliança i Ciència Nova , mentre que a Catalunya es consolidava la Nova Cançó . Al País Valencià, enmig d'una crisi universitària que posava en dubte les estructures franquistes, les cançons de Raimon se sumaven als ecos de Nosaltres els valencians,de Joan Fuster, la llibreria "Concret" realitzava una sèrie d'edicions, es fundava "Equip Crònica", i "Estampa Popular" buscava fòmules per ampliar el camp de la difusió pictòrica.

Durant aquestes dècades ha acudit a la cita setmanal amb els seus lectors, sortejant en ocasions amenaces de tancament implacable, i ha comprovat la desaparició d'altres revistes que també han obert espais de llibertat. 

Des de les pàgines, la perifèria, o millor les perifèries, han ocupat llocs centrals, i això li ha valgut algun que altre premi i més d'un disgust. Ha sobreviscut als pertinents "eixos de l'malament" que han corcat cadascun d'aquests quaranta anys, reinventant contínuament a la seva manera.

Idolatrada per molts i odiada per alguns, ha servit de referent en l'educació cinèfil-sentimental i en la formació de l'esperit crític de diverses generacions, a les quals ha ensenyat a estimar a Visconti i a Bergman, a Wilder i Buñuel, a Berlanga i a Els Joglars, a Dizzy Gilespi i a Tete Montoliu, a Kim Novack i a Pepe Isbert ..., obrint un respirador cultural en l'ambient asfixiant de la dictadura.

Amb el seu habitual agudesa, Vázquez Montalbán va definir amb aquestes paraules l'ideari de l'Túria: "Exterminadors, cultes, policroms, vermells, verds, vermells, els de Cartellera Túria constitueixen una estranya i reduïda secta que cada setmana ens envia l'ampolla del nàufrag amb les seues crítiques d'espectacles que trenquen els motlles dels missatges obvis ".

Molt anys després, gràcies a la col·laboració de la Universitat de València, mirem pel mirall retrovisor de la memòria gràfica i escrita i proposem un recorregut històric dels últims quaranta anys de la vida cultural, política i emocional de la societat valenciana a través de les diferents seccions de C. Túria (articles d'opinió, crítiques, anuncis, relació de cinemes i de teatres, etc), convenientment amanit amb notes d'humor crític i autocrític i molt desimboltura.